Cábalas y cicatrices

Poc a poc vaig descubrint noves eines (que vol dir, nous negocis) que sorgeixen de noves necessitats. Per exemple: el gran èxit de les xarxes socials i de la voluntat de definir i conservar l’anomenada “identitat digital” de cadascú ens porta a donar-nos d’alta i gestionar més d’un d’aquests canals, sovint 3 o 4.
Per exemple: podem estar donats d’alta a Twitter (@oalcoba) per a compartir informació rellevant en un flaix i de forma puntual; podem estar donats d’alta a Facebook per a compartir pensaments amb els amics i estar al dia de què fan o poder enviar-los coses, jugar, etc.; finalment, podem tenir ganes d’amplificar i potenciar les nostres possibilitats professionals a través de xarxes com Linkedin; a més pots tenir un blog on publiques el què et dóna la gana o que uses per a mantenir informació corporativa, etc., etc., etc…

Source: http://www.observatoridelaimatge.com/

Tot plegat, si ho saps fer anar (jo n’estic aprenent) penso que pot ser molt útil (o divertit, segons quina xarxa i moment).
Gestionar-ho tot plegat, però, és un “lio”…
Algú se’n va adonar i ha creat eines que faciliten la vida de la gent que s’hi fica en això de la seva identitat digital i que necessita gestionar una complexitat creixent.
A mi em comença a passar i acabo de descobrir “ping.fm”: si vull enviar un escrit a 2 o 3 xarxes socials a la vegada (publicar-ho al blog, fer-ho saber als amics i a la vegada compartir-ho com a informació a través de Twitter), ho puc fer directament des d’una única aplicació / web.

Constantment sento a dir que “tot està inventat” i que els models de negoci es repeteixen… Jo penso que el què és invariable és la forma com apareixen aquests models de negoci i idees noves: cobrir necessitats de la gent/consumidor (necessitats evidents o amagades o latents o noves, però necessitats, al cap i a la fi).
Ah! i facilitar la vida de la gent!!!!!