tri-al·lucinat
29 Maig 2009 at 12:36 | In personal | Leave a CommentTags: barça, campions, champions, La Vanguardia, Sergi Pàmies
després de veure com han jugat i el què s’ha aconseguit a través d’aquest joc ràpid, segur, ofensiu i atractiu… la veritat és que ja no hi ha res més a dir… M’he quedat sense paraules…
L’article d’ahir d’en Sergi Pàmies a La Vanguardia pot ser un bon retrat de l’equip i, de pas, m’estalvio de pensar-hi, perquè l’estat en què els culés estem aquests dies no es poden explicar en paraules…
Gràcies, Pep i gràcies, equip!
Felicitats a tots i, per sempre, visca el Barça!
Font: www.noticias24.com
Roma, città aperta!
27 Maig 2009 at 15:36 | In personal | Leave a CommentTags: barça, champions, culé, final, passió, Pep Guardiola
Passi el què passi… Barça sempre!
Confiança en l’equip i en la direcció de’n Pep.
Patirem, és evident que patirem, però estic segur que donaran la cara i lluitaran com sempre ho fan, potser més i tot! La lluita, constància i confiança, la història i els colors ens faran grans un cop més… Passi el què passi, aquesta nit serem una mica més grans.
Visca el Barça!
Uri
y eso de escoger, ¿cómo se hace?
10 Maig 2009 at 23:29 | In creativitat, imaginació, personal | Leave a CommentTags: cambio, decisiones, encrucijada, escoger, optimismo
A veces me encuentro ante la situación de tener que escoger entre diferentes opciones. No es que sea nada nuevo ni exclusivo, nada que sólo me pase a mí. De hecho me imagino que es algo inherente a la condición humana: pensamos y somos capaces de imaginar consecuencias, aun sin estar seguros de acertar en los pronósticos. Así pues, cuando calibramos diferentes opciones intentamos imaginar qué puede pasar si optamos por una o si, por el contrario, optamos por la segunda o la tercera o la cuarta o…
En cualquier caso, cuando nos encontramos ante el cruce de caminos que nos lleva hacia diferentes opciones (a veces antagónicas), lo primero es tener claro que, pase lo que pase, queremos optar por una de ellas y no quedarnos anclados donde estamos. Es cierto que es tentador: ante la incertidumbre, quedarse como estamos, no cambiar nada.
Afortunadamente (creo), tengo clara la primera de las decisiones: el cambio es necesario. Desafortunadamente no tengo claro qué camino es el acertado… Si es que lo hay.
Dadme tiempo, solo eso: un poquito más de tiempo. Creo que… ¡me lo merezco! Será un tiempo bien aprovechado, de verdad que si: no es excusa, es tiempo de reflexión auténtica, no de parálisis ni de “voluntad de inmovilismo” (¿oxímoron? no exactamente pero casi, casi…).
Es un momento importante, de eso no tengo duda.
La personalitat de Martina
1 Desembre 2008 at 1:49 | In personal | Leave a CommentTags: crowling, gateando, gatear, Martina, Martina Alcoba
I qui ha dit que la meva filla no té personalitat??
Mireu quina forma de caminar i de prendre’m la càmera… free style!!
Internet gratis als hotels!!
12 Novembre 2008 at 14:10 | In Indignat, personal | Leave a CommentTags: connectivitat, connexió, gratis, hotels, internet, wifi
Ja començo a estar-ne una mica fins al capdamunt del tema “accés a internet als hotels”. No entenc les ganes que tenen de treure rendiment econòmic d’un servei que s’ha convertit clarament en una “commodity”, és a dir, un servei bàsic com qualsevol altre, i que, a més, representa un cost modest per a ells.
Darrerament, quan he hagut de viatjar ha estat per feina i, després de tot el dia donant voltes i de reunions, es fa gairebé imprescindible connectar-se una estona a fer feina, enviar documents, respondre e-mails, etc. Però és que si estàs de vacances també és important poder-se connectar, enviar les fotos, “postals”, veure què ha passat al món, etc.
No sé, potser se m’escapa algun aspecte que obliga a pagar per aquest servei (temes legals, etc.), si és així ja m’ho direu. Però, si no, les despeses que té l’hotel en concepte d’accés a internet són ridícules al costat de qualsevol dels altres serveis bàsics que pot oferir (aigua, llum, bogaderia, etc.). És més, entendria que em pugessin el preu de l’habitació un euro, per exemple, a canvi de tenir l’accés a internet.
Bé, no sé si servirà d’alguna cosa, però se m’ha acudit fer una ENQUESTA, a veure què passa:
8 textures per celebrar-ho!
7 Octubre 2008 at 10:04 | In innovació, personal | Leave a CommentTags: aniversari, Balaguer, blog personal, Exploración, Oriol, Oriol Balaguer, pastís, textures, visites, xocolata
Acabo de comprovar, amb sorpresa i alegria, que el meu humil blog porta ja 100 visites. Sé que és una xifra modesta (per exemple, comparant-ho amb l’altre blog que comparteixo amb uns quants companys del món de la innovació: Exploración, que en porta més de 5000). De tota manera, tenint en compte que el què escric aquí són, com diria aquell, “les meves coses”, estic content de veure que algú més ho ha vist!
Així doncs, comparteixo amb tothom el millor pastís del món: l’altre dia, en el marc de l’estudi del clúster del disseny de 22@, em vaig entrevistar amb un personatge únic i admirable: l’Oriol Balaguer. És un pastisser i xocolater reconegut a nivell internacional que incorpora el disseny com el fet diferenciador del seu negoci, a més d’elevades dosis de qualitat. Hi posa tota la passió, convenciment i creativitat (ben entesa!). Ja en parlaré d’ell més endavant en un altre post. Ara, com dic, permeteu-me que us convidi a un trosset de “pastís virtual”.
8 textures de xocolata
El meu desig és clar: que a més de visitar-lo, hi deixeu els vostres comentaris!!
la rentrée
1 Setembre 2008 at 17:05 | In personal | Leave a CommentTags: curs, feina, personal, rentrée
Avui em reincorporo a la feina. La veritat és que es fa dur i estrany després de 4 setmanes (ni més ni menys que 4 setmanes!) de vacances. Un cop més m’he demostrat a mi mateix que el meu amic Xavi té raó: podria estar perfectament sense treballar i no avorrir-me!
Plegaré d’aquí una estona i encara tinc aquella sensació de 1er dia de classe: he vist els companys, hem comentat la jugada, m’he fet llistes de temes, he netejat la safata d’entrada de mails inútils, spam i d’altres, he llegit un parell de documents que tenia pendents i, apa! fins demà! Gairebé sense temps de pair-ho i amb el sentiment que no hem avançat gaire…
De tota manera, encara em queden aquelles ganes de l’inici de curs: què aprendré aquest any? Quins problemes em trobaré? Quines persones coneixeré? Com s’anirà transformant el meu entorn a mesura que passen els dies, setmanes i mesos? I, perquè no?, quants dies queden per reis?!!
Herois quotidians
31 Juliol 2008 at 16:19 | In personal, televisió | 2 CommentsTags: comèdia, Empar Moliner, herois quotidians, televisió, tv3
Sempre m’ha semblat que el Sergi Pàmies o l’Empar Moliner no són gaire televisius. No diguem en Quim Monzó i els seus tics. Simplement s’han limitat, fins ara, a sortir en tertúlies, entrevistes i coses de l’estil, aportant la seva visió irònica i surrealista de vegades però sense un llenguatge visual entretingut.
En canvi, l’altre dia vaig tenir l’oportunitat d’ensopegar amb un programa lúcid i genial. Es tracta de “Herois quotidians” (el fan molt tard, com tots els programes que valen la pena, i l’han condemnat a la programació d’estiu, per si fos poc).
Resumint-ho molt, se’n fot de tot. Especialment de tot allò que sembla políticament incorrecte (religió, cultura, costums, delictes, etc.). Penso que, per fi, han sabut traslladar a la pantalla l’agilitat mental i el sarcasme que l’Empar Moliner o el mateix Quim Monzó demostren als llibres o tertúlies radiofòniques.
Només un petit exemple hilarant!!
Informe semanal – IVD
28 Juliol 2008 at 16:39 | In Indignat, personal, televisió | Leave a CommentTags: in vitro, informativos, informe semanal, IVD, personal, televisió, tve, video
El sábado vi el histórico programa “informe semanal”. La verdad es que hacía a lo mejor varios años que no lo veía y me enganché a uno de los reportajes, tal vez porque me toca de cerca: la reproducción asistida con técnicas in vitro (IVD).
En general el reportaje me gustó porque no sólo se hacía mención de la “efemérides” (se cumplen 24 años, me parece, del nacimiento del 1er “bebé probeta” en España), sino que se centraba en las cifras actuales (2% del total de nacimientos en Europa provienen de una inseminación artificial o alguna otra técnica por el estilo) y, aunque no se entraba en detalles a buscar los motivos por los que la demanda ha aumentado, sí que se explicaba y se daba ejemplos de lo que permite la legislación española en cuanto a técnicas de reproducción asistida (tipos de familias, tipos de tratamientos, etc.).
Lo que me pareció surrealista, lo debo decir, es que, en un momento dado, sale una pareja explicando su caso y lo hace ocultando su cara tras unas sombras… Como si fueran familiares de un asesino en serie o víctimas de la amenaza de algún grupo terrorista. ¿Tal vez mafiosos arrepentidos? Lo único que tenían que explicar y que les obligaba a ocultar sus rostros era que eran padres de un hijo gracias a los avances de la ciencia y que estaban de camino de serlo por segunda vez.
Sinceramente, ¿tan vergonzoso es? Si me parece que ¡hasta la iglesia católica lo permite! (vaya, en su caso: matrimonio heterosexual que se quiere mucho…)
Os adjunto el link del reportaje. ¡Ah! y una foto de mi hija… nacida gracias a un tratamiento de fertilidad e implantación in vitro.
Martina
sprint final…
21 Juliol 2008 at 17:30 | In innovació, personal | 1 CommentTags: EADA, màster, personal
Aquesta setmana finalitzo el 1er any de màster. De fet no arriba a 1 any… amb prou feines són 6 mesos aprox, però sí que coincideix amb la fi del 1er any acadèmic.
La veritat és que, fent balanç, n’estic aprenent molt i m’està aportant la seguretat que necessitava per a certs temes (em quedo amb “esquemes mentals” que m’ajuden al dia a dia, prendre decisions, etc.).
De tota manera, continuament tinc la senciació que no tinc prou temps per a extreure’n el suc que en prodria treure… Ara acabo, només 2 classes més de “inversions” i fins setembre s’haurà acabat. És una assignatura molt interessant i n’estic aprenent, però és l’exemple clar: ahir me’n vaig anar a dormir a les 2am fent els casos per avui i, sincerament, no tinc gens clar si ho he fet bé o no (en algun cas n’estic segur que no). Amb una mica més de temps potser hagués estat capaç d’aprofitar-ho millor (tinc un totxo de llibre sobre el tema i, el poc que n’he llegit, la veritat és que està molt bé).
Què hi farem… ja queda menys i, qui sap… potser algun dia ho necessito i sé on ho tinc!!!
Bloc a WordPress.com. | Theme: Pool by Borja Fernandez.
Entries and comments feeds.
