les noves eines, els nous negocis
12 Maig 2009 at 14:23 | In gestión, innovació, web 2.0 i xarxes socials | Leave a CommentTags: eines, Facebook, feina, Linkedin, models de negoci, ping.fm, pingfm, Twitter, xarxes socials
Poc a poc vaig descubrint noves eines (que vol dir, nous negocis) que sorgeixen de noves necessitats. Per exemple: el gran èxit de les xarxes socials i de la voluntat de definir i conservar l’anomenada “identitat digital” de cadascú ens porta a donar-nos d’alta i gestionar més d’un d’aquests canals, sovint 3 o 4.
Per exemple: podem estar donats d’alta a Twitter (@oalcoba) per a compartir informació rellevant en un flaix i de forma puntual; podem estar donats d’alta a Facebook per a compartir pensaments amb els amics i estar al dia de què fan o poder enviar-los coses, jugar, etc.; finalment, podem tenir ganes d’amplificar i potenciar les nostres possibilitats professionals a través de xarxes com Linkedin; a més pots tenir un blog on publiques el què et dóna la gana o que uses per a mantenir informació corporativa, etc., etc., etc…
Source: http://www.observatoridelaimatge.com/
Tot plegat, si ho saps fer anar (jo n’estic aprenent) penso que pot ser molt útil (o divertit, segons quina xarxa i moment).
Gestionar-ho tot plegat, però, és un “lio”…
Algú se’n va adonar i ha creat eines que faciliten la vida de la gent que s’hi fica en això de la seva identitat digital i que necessita gestionar una complexitat creixent.
A mi em comença a passar i acabo de descobrir “ping.fm”: si vull enviar un escrit a 2 o 3 xarxes socials a la vegada (publicar-ho al blog, fer-ho saber als amics i a la vegada compartir-ho com a informació a través de Twitter), ho puc fer directament des d’una única aplicació / web.
Constantment sento a dir que “tot està inventat” i que els models de negoci es repeteixen… Jo penso que el què és invariable és la forma com apareixen aquests models de negoci i idees noves: cobrir necessitats de la gent/consumidor (necessitats evidents o amagades o latents o noves, però necessitats, al cap i a la fi).
Ah! i facilitar la vida de la gent!!!!!
La falacia de una “estructura plana”
21 Abril 2009 at 11:54 | In gestión, innovació, management | Leave a CommentTags: gestión, gestión de personas, organigrama, recursos humanos
Últimamente parece que está muy de moda tener una “estructura plana de recursos humanos” o un organigrama sin demasiados eslabones, jefes intermedios, etc.
En general, las ventajas de este tipo de organización interna de las personas están claras: corresponsabilización de las personas, motivación, rangos salariales acotados, priorización del proyecto como la forma de trabajar, etc.
En resumen, que estoy a favor.
De todos modos, que quede claro: las cosas se han de hacer bien, como todo en la vida. No es aceptable ponerse la medalla de “aplanar la estructura” sin haberlo pensado un poco antes. Estoy seguro de que a todos se nos pueden ocurrir ejemplos donde esto es así: te pones la etiqueta y, de facto, lo que se hace es un maquillaje del asunto o, incluso se actúa atropelladamente para conseguir este “aplanamiento” (estilo apisonadora).
O sea, que el hábito no hace al monje
En Marc està “hipotetocado”
9 Desembre 2008 at 11:33 | In MBA, innovació | Leave a CommentTags: blocs, hipotecas, hipotetocados, Marc Ventalló
Un company, en Marc, que fins fa poc se’n fotia dels blocs i em penso que no havia sentit mai l’expressió “web 2.0″ ha fet el gran salt: fa unes setmanes va iniciar un bloc titulat “hipotetocados” que va del seu gran tema: hipoteques, mercats immobiliaris, etc. No és que no sàpiga de res més, és clar, però és un tema que, a més d’estar d’actualitat, ell domina i estic content que, primer, comparteixi els seus coneixements i, segon, que s’hagi llençat a experimentar des de dins això de la web 2.0!!
bloc d'en Marc Ventalló
A més, la Vanguardia se n’ha fet ressò al seu apartat de “el lector opina” on periòdicament menciona algun dels blocs que considera interessants.
L’enhorabona i molts ànims, Marc!!
Creativitat al servei de les empreses
13 Novembre 2008 at 11:29 | In creativitat, innovació | Leave a CommentTags: Add new tag, art digital, Barcelona Design Week, BCD, creatiu, Felice Limosani, FIAT, innovació, Limosani
Dilluns passat, en el marc de la Barcelona Design Week, vaig tenir l’ocasió d’escoltar una persona molt interessant: Felice Limosani. És un artista que crea projectes per a grans empreses de cara a esdeveniments que aquestes organitzen o on hi assisteixen (tipus fires, presentacions de productes, disseny de botigues, etc.). El què a mi m’agrada especialment és que representa un clar exemple que l’art digital i noves tendències artístiques no cal que es quedin en això: expressions culturals. També poden integrar-se en el món empresarial i parlar el mateix llenguatge!
Us adjunto un text divertit però molt il·lustratiu de la seva feina (de fet ho he tret de la seva web, que us recomano molt que visiteu per veure exemples de la seva obra).
concepte Felice Limosani
He escrit un article sobre el tema una mica més complert a l’altre blog.
8 textures per celebrar-ho!
7 Octubre 2008 at 10:04 | In innovació, personal | Leave a CommentTags: aniversari, Balaguer, blog personal, Exploración, Oriol, Oriol Balaguer, pastís, textures, visites, xocolata
Acabo de comprovar, amb sorpresa i alegria, que el meu humil blog porta ja 100 visites. Sé que és una xifra modesta (per exemple, comparant-ho amb l’altre blog que comparteixo amb uns quants companys del món de la innovació: Exploración, que en porta més de 5000). De tota manera, tenint en compte que el què escric aquí són, com diria aquell, “les meves coses”, estic content de veure que algú més ho ha vist!
Així doncs, comparteixo amb tothom el millor pastís del món: l’altre dia, en el marc de l’estudi del clúster del disseny de 22@, em vaig entrevistar amb un personatge únic i admirable: l’Oriol Balaguer. És un pastisser i xocolater reconegut a nivell internacional que incorpora el disseny com el fet diferenciador del seu negoci, a més d’elevades dosis de qualitat. Hi posa tota la passió, convenciment i creativitat (ben entesa!). Ja en parlaré d’ell més endavant en un altre post. Ara, com dic, permeteu-me que us convidi a un trosset de “pastís virtual”.
8 textures de xocolata
El meu desig és clar: que a més de visitar-lo, hi deixeu els vostres comentaris!!
Neus Bonet em fa arribar tard!
1 Octubre 2008 at 10:02 | In Indignat, innovació | 5 CommentsTags: Add new tag, Bassas, Catalunya Ràdio, despertador, Matí de Catalunya, Neus Bonet
Aquest matí, finalment, ha passat l’inevitable: he arribat 20 min tard a la feina per culpa de la Neus Bonet. Des que Catalunya Ràdio va prendre la determinació de posar a la Neus Bonet al capdavant del Matí, que em costa molt més llevar-me.
Els canvis no són per a pitjor. Aquesta és una màxima que intento aplicar normalment a la meva vida. Això no vol dir que no tingui esperit crític i intenti posar-hi la meva percepció a les coses que passen al meu voltant i, en aquest cas, l’esperit innovador del senyor Bassas es troba molt a faltar. És innegable que aplicava una sèrie de tècniques, sobre tot des de fa un parell d’anys, que ajudaven a un dels dos objectius fonamentals d’un programa de matí: despertar l’audiència. Per exemple: repetir l’hora cada pocs minuts, posar músiques mogudes, plantejar enigmes, parlar amb to de veu natural, donar opinions sobre noticies, etc., etc.
La senyora Bonet, en canvi, només ha mantingut l’enigma, però el seu to de veu és soporífer, honestament (sobre tot: monòton, de lectura d’església) i ha introduït algun canvi que encara fa clapar més: tot i què admiro al Joan Barril i m’encanta la seva manera d’escriure i els seus contes curts, aquest tipus de coses encaixen perfectament en el seu programa de nit, entre informatiu i tertúlia de cafè, amb to distès i en una hora en què la gent està DESPERTA!
Total, que cada matí, quan sona el despertador i poso la ràdio (moviment absolutament automàtic i mancat de tota consciència), tinc la por de no despertar. Efectivament, avui m’ha anat d’un pèl que no em clapo fins a migdia!!!!
Sistemas ERP
25 Setembre 2008 at 23:57 | In Indignat, MBA, innovació | Leave a CommentTags: ERP, SAP, estrategia, sistemas, TI, TIC, ICT, IT
Recientemente he iniciado una nueva asignatura en el máster nombrada “Sistemas de información”. Pues empezamos bién, por decirlo de alguna manera, cuando, el 1er día, el profesor va y dice “el título de la asignatura no es correcto”… Ya no recuerdo exactamente cual es el título alternativo (creo que “Tecnologías de la Información”). En cualquier caso, el hecho de que debamos replantearnos el título de la asignatura ya da idea del aurea de misterio en torno a la cual históricamente se han rodeado estas tecnologías… voluntaria o involuntariamente.
Un ejemplo claro lo he sacado de una lectura de la asignatura y que me ha parecido de lo más lógica aunque no se me había ocurrido antes (como tantas otras cosas del máster): un artículo que describe “el problema del software” (así se titula). Una de las lúcidas (y tenebrosas) conclusiones del análisis de la autora es que la implementación (incluyendo su instalación, parametrización, personalización, complemento, formación, etc.) de un sistema de software corporativo (ej.: un ERP tipo SAP R/3) es tan complejo y se alarga tanto en el tiempo, que supera los plazos que se consideran hoy en día normales para desarrollar la estrategia de la empresa. Es decir, hoy en día un “plan estratégico” de una empresa ya no es a 10 años (como se solía hacer no hace tanto). En un entorno turbulento y cambiante como el que tenemos, los planes estratégicos se plantean con horizontes temporales a 3 – 5 años. Pues bien, la implantación de un ERP, por poner un ejemplo, ¡dura más que esto! Es decir, que a lo mejor los requisitos del sistema, los parámetros, los módulos instalados y el diálogo entre ellos ya no son válidos para cuando el sistema está totalmente instalado…
Me parece, cuando menos, bastante absurdo: una herramienta que, o bien no sirve para nada, o bien modifica y encorseta la empresa hasta el punto de paralizar su estrategia de adaptarse al entorno…
¿No habrá alguna solución a todo esto? Se abre la veda…
ERP
Henning Mankel i la innovació
2 Setembre 2008 at 10:18 | In MBA, innovació, llibres | Leave a CommentTags: Assassins sense rostre, equips, Faceless Killers, Franc Ponti, Henning Mankel, innovació, Kurt Wallander, lideratge, novela negra, novel·la negra, Passió per Innovar, pulp fiction, Xavier Ferràs
Un dels descobriments que he fet aquest estiu ha estat l’inspector Kurt Wallander, protagonista d’algunes novel·les de Henning Mankel. Me n’he llegit la primera, “Assassins sense rostre”.
L’he gaudit molt i m’ha sorprès descobrir, en els mètodes i manera d’actuar d’en Kurt Wallander, molts d’aquells coneixements que estic adquirint en el MBA, especialment en temes de lideratge, gestió d’equips, comunicació i, perquè no, innovació. Com gestiona, per exemple, la distribució de tasques entre els seus policies (n’hi ha de joves i inexperts, n’hi ha de madurs i experimentats, etc.); com sistematitza les reunions de seguiment de la investigació (repàs metòdic dels descobriments que es van succeint, sessions de creativitat amb fases divergent i convergent, etc.); com gestiona la comunicació amb la premsa, els interrogatoris, etc.; com treballa les proves i les rellegeix i com li arriba la inspiració després de mesos de treballar-hi sense èxit però deixant un temps “d’incubació”, etc.
Sincerament, no sé si li ha passat a algú més, però aquest tipus de descobriments m’han fet notar l’excel·lència d’un “guió” ben travat i uns personatges treballats al detall, a més que, sorprenentment, em penso que m’ha servit per consolidar el què he après d’altres coses que he llegit recentment i què, aparentment, no hi tenen res a veure: per exemple, “Passió per Innovar” (de Franc Ponti i l’amic i referent Xavier Ferràs).
sprint final…
21 Juliol 2008 at 17:30 | In innovació, personal | 1 CommentTags: EADA, màster, personal
Aquesta setmana finalitzo el 1er any de màster. De fet no arriba a 1 any… amb prou feines són 6 mesos aprox, però sí que coincideix amb la fi del 1er any acadèmic.
La veritat és que, fent balanç, n’estic aprenent molt i m’està aportant la seguretat que necessitava per a certs temes (em quedo amb “esquemes mentals” que m’ajuden al dia a dia, prendre decisions, etc.).
De tota manera, continuament tinc la senciació que no tinc prou temps per a extreure’n el suc que en prodria treure… Ara acabo, només 2 classes més de “inversions” i fins setembre s’haurà acabat. És una assignatura molt interessant i n’estic aprenent, però és l’exemple clar: ahir me’n vaig anar a dormir a les 2am fent els casos per avui i, sincerament, no tinc gens clar si ho he fet bé o no (en algun cas n’estic segur que no). Amb una mica més de temps potser hagués estat capaç d’aprofitar-ho millor (tinc un totxo de llibre sobre el tema i, el poc que n’he llegit, la veritat és que està molt bé).
Què hi farem… ja queda menys i, qui sap… potser algun dia ho necessito i sé on ho tinc!!!
getting late
11 Juliol 2008 at 1:26 | In innovació | Leave a CommentTags: Barcelona, Cornella, ifest, infonomia, innovació, inspiració
I’ve been going to bed too late for the whole week long…
It’s almost half 2 in the morning and still lots of things to be solved out. I’m mainly thinking about the cases for tomorrow’s investments class, but also a few e-mails and some plain thinking about important (and non-that-important) projects: the proposal for Sascha to meet the German developers, the “todo’s” list for my boss, etc.
I’m not feeling that bad, however, since I see myself doing my best at all times and, even though I’m not getting to the point I’d like to in many issues, I’m guessing it’s part of my training season, widely speaking… September will be a key month to settle some things down and ease all things…
Anyway, look what I saw today:
a cameraman at the iFest
it’s too late now, but perhaps I shouldn’t have been watching these things today: then I could have finished some more things?? is this a new lesson about managing time?? Who cares! I had fun at work today!
Goodnight all!
Barcelona – 11/07/08
Bloc a WordPress.com. | Theme: Pool by Borja Fernandez.
Entries and comments feeds.
