Cábalas y cicatrices

Aquest matí, finalment, ha passat l’inevitable: he arribat 20 min tard a la feina per culpa de la Neus Bonet. Des que Catalunya Ràdio va prendre la determinació de posar a la Neus Bonet al capdavant del Matí, que em costa molt més llevar-me.

Els canvis no són per a pitjor. Aquesta és una màxima que intento aplicar normalment a la meva vida. Això no vol dir que no tingui esperit crític i intenti posar-hi la meva percepció a les coses que passen al meu voltant i, en aquest cas, l’esperit innovador del senyor Bassas es troba molt a faltar. És innegable que aplicava una sèrie de tècniques, sobre tot des de fa un parell d’anys, que ajudaven a un dels dos objectius fonamentals d’un programa de matí: despertar l’audiència. Per exemple: repetir l’hora cada pocs minuts, posar músiques mogudes, plantejar enigmes, parlar amb to de veu natural, donar opinions sobre noticies, etc., etc.

La senyora Bonet, en canvi, només ha mantingut l’enigma, però el seu to de veu és soporífer, honestament (sobre tot: monòton, de lectura d’església) i ha introduït algun canvi que encara fa clapar més: tot i què admiro al Joan Barril i m’encanta la seva manera d’escriure i els seus contes curts, aquest tipus de coses encaixen perfectament en el seu programa de nit, entre informatiu i tertúlia de cafè, amb to distès i en una hora en què la gent està DESPERTA!

Total, que cada matí, quan sona el despertador i poso la ràdio (moviment absolutament automàtic i mancat de tota consciència), tinc la por de no despertar. Efectivament, avui m’ha anat d’un pèl que no em clapo fins a migdia!!!!