8 textures per celebrar-ho!
7 Octubre 2008 at 10:04 | In innovació, personal | Leave a CommentTags: aniversari, Balaguer, blog personal, Exploración, Oriol, Oriol Balaguer, pastís, textures, visites, xocolata
Acabo de comprovar, amb sorpresa i alegria, que el meu humil blog porta ja 100 visites. Sé que és una xifra modesta (per exemple, comparant-ho amb l’altre blog que comparteixo amb uns quants companys del món de la innovació: Exploración, que en porta més de 5000). De tota manera, tenint en compte que el què escric aquí són, com diria aquell, “les meves coses”, estic content de veure que algú més ho ha vist!
Així doncs, comparteixo amb tothom el millor pastís del món: l’altre dia, en el marc de l’estudi del clúster del disseny de 22@, em vaig entrevistar amb un personatge únic i admirable: l’Oriol Balaguer. És un pastisser i xocolater reconegut a nivell internacional que incorpora el disseny com el fet diferenciador del seu negoci, a més d’elevades dosis de qualitat. Hi posa tota la passió, convenciment i creativitat (ben entesa!). Ja en parlaré d’ell més endavant en un altre post. Ara, com dic, permeteu-me que us convidi a un trosset de “pastís virtual”.
8 textures de xocolata
El meu desig és clar: que a més de visitar-lo, hi deixeu els vostres comentaris!!
Neus Bonet em fa arribar tard!
1 Octubre 2008 at 10:02 | In Indignat, innovació | 5 CommentsTags: Add new tag, Bassas, Catalunya Ràdio, despertador, Matí de Catalunya, Neus Bonet
Aquest matí, finalment, ha passat l’inevitable: he arribat 20 min tard a la feina per culpa de la Neus Bonet. Des que Catalunya Ràdio va prendre la determinació de posar a la Neus Bonet al capdavant del Matí, que em costa molt més llevar-me.
Els canvis no són per a pitjor. Aquesta és una màxima que intento aplicar normalment a la meva vida. Això no vol dir que no tingui esperit crític i intenti posar-hi la meva percepció a les coses que passen al meu voltant i, en aquest cas, l’esperit innovador del senyor Bassas es troba molt a faltar. És innegable que aplicava una sèrie de tècniques, sobre tot des de fa un parell d’anys, que ajudaven a un dels dos objectius fonamentals d’un programa de matí: despertar l’audiència. Per exemple: repetir l’hora cada pocs minuts, posar músiques mogudes, plantejar enigmes, parlar amb to de veu natural, donar opinions sobre noticies, etc., etc.
La senyora Bonet, en canvi, només ha mantingut l’enigma, però el seu to de veu és soporífer, honestament (sobre tot: monòton, de lectura d’església) i ha introduït algun canvi que encara fa clapar més: tot i què admiro al Joan Barril i m’encanta la seva manera d’escriure i els seus contes curts, aquest tipus de coses encaixen perfectament en el seu programa de nit, entre informatiu i tertúlia de cafè, amb to distès i en una hora en què la gent està DESPERTA!
Total, que cada matí, quan sona el despertador i poso la ràdio (moviment absolutament automàtic i mancat de tota consciència), tinc la por de no despertar. Efectivament, avui m’ha anat d’un pèl que no em clapo fins a migdia!!!!
Bloc a WordPress.com. | Theme: Pool by Borja Fernandez.
Entries and comments feeds.
