Cábalas y cicatrices

Un dels descobriments que he fet aquest estiu ha estat l’inspector Kurt Wallander, protagonista d’algunes novel·les de Henning Mankel. Me n’he llegit la primera, “Assassins sense rostre”.

L’he gaudit molt i m’ha sorprès descobrir, en els mètodes i manera d’actuar d’en Kurt Wallander, molts d’aquells coneixements que estic adquirint en el MBA, especialment en temes de lideratge, gestió d’equips, comunicació i, perquè no, innovació. Com gestiona, per exemple, la distribució de tasques entre els seus policies (n’hi ha de joves i inexperts, n’hi ha de madurs i experimentats, etc.); com sistematitza les reunions de seguiment de la investigació (repàs metòdic dels descobriments que es van succeint, sessions de creativitat amb fases divergent i convergent, etc.); com gestiona la comunicació amb la premsa, els interrogatoris, etc.; com treballa les proves i les rellegeix i com li arriba la inspiració després de mesos de treballar-hi sense èxit però deixant un temps “d’incubació”, etc.

Sincerament, no sé si li ha passat a algú més, però aquest tipus de descobriments m’han fet notar l’excel·lència d’un “guió” ben travat i uns personatges treballats al detall, a més que, sorprenentment, em penso que m’ha servit per consolidar el què he après d’altres coses que he llegit recentment i què, aparentment, no hi tenen res a veure: per exemple, “Passió per Innovar” (de Franc Ponti i l’amic i referent Xavier Ferràs).