Cábalas y cicatrices

Avui em reincorporo a la feina. La veritat és que es fa dur i estrany després de 4 setmanes (ni més ni menys que 4 setmanes!) de vacances. Un cop més m’he demostrat a mi mateix que el meu amic Xavi té raó: podria estar perfectament sense treballar i no avorrir-me!

Plegaré d’aquí una estona i encara tinc aquella sensació de 1er dia de classe: he vist els companys, hem comentat la jugada, m’he fet llistes de temes, he netejat la safata d’entrada de mails inútils, spam i d’altres, he llegit un parell de documents que tenia pendents i, apa! fins demà! Gairebé sense temps de pair-ho i amb el sentiment que no hem avançat gaire…

De tota manera, encara em queden aquelles ganes de l’inici de curs: què aprendré aquest any? Quins problemes em trobaré? Quines persones coneixeré? Com s’anirà transformant el meu entorn a mesura que passen els dies, setmanes i mesos? I, perquè no?, quants dies queden per reis?!!