Cábalas y cicatrices

Sempre m’ha semblat que el Sergi Pàmies o l’Empar Moliner no són gaire televisius. No diguem en Quim Monzó i els seus tics. Simplement s’han limitat, fins ara, a sortir en tertúlies, entrevistes i coses de l’estil, aportant la seva visió irònica i surrealista de vegades però sense un llenguatge visual entretingut.

En canvi, l’altre dia vaig tenir l’oportunitat d’ensopegar amb un programa lúcid i genial. Es tracta de “Herois quotidians” (el fan molt tard, com tots els programes que valen la pena, i l’han condemnat a la programació d’estiu, per si fos poc).

Resumint-ho molt, se’n fot de tot. Especialment de tot allò que sembla políticament incorrecte (religió, cultura, costums, delictes, etc.). Penso que, per fi, han sabut traslladar a la pantalla l’agilitat mental i el sarcasme que l’Empar Moliner o el mateix Quim Monzó demostren als llibres o tertúlies radiofòniques.

Només un petit exemple hilarant!!