Cábalas y cicatrices

I resulta que l’altre dia em llevo amb una noticia breu i gairebé ignorada: en Bassas deixa el Matí de Catalunya Ràdio. De fet, estava encara mig adormit i gairebé no ho vaig entendre… Encara tinc aquella sensació estranya de “ho he sentit bé o estava somiant?”. Avui he sentit com un col·laborador se n’acomiadava, o sigui que ja no em queda cap dubte.

La meva història amb en Bassas tampoc és que sigui de fidelitat absoluta, però no sé perquè fa un parell o 3 d’anys m’hi vaig enganxar. Abans havia sentit bàsicament Rac1, emissora a la que vaig arribar perquè tenia el millor programa d’esports que mai he sentit: “Cafè Baviera”, del Xavi Bosch. Així doncs, de la nit vaig passar al matí, on hi havia gent que ho feia bé. Però que cansava!

Sembla mentida, però no trobo ningú a la ràdio que sàpiga llegir noticies. Sé que sona raro, però és així. Tots els locutors acostumen a agafar un to gens natural llegint o comentant noticies, suposo que per anar ràpid i minimitzar errades. Al matí això em mata: m’acaba fent de somnífer més que no pas desvetllar-me!

Doncs bé, un dels temes que més trobaré a faltar, a banda dels 3 minuts de resum amb un pèl de comentari que fa sempre a les mitges hores en punt, de les trucades a 1a hora als protagonistes de la noticia (avui el conseller Castells comentant les balances fiscals), etc., etc., serà l’entonació i lectura natural de les notícies.

Us adjunto un exemple (el d’avui) d’un dels invents de l’amic Bassas i que segur que quedarà enregistrat d’alguna manera en els timpans de molts de nosaltres, l’APM:

Alguna Pregunta Més… Edició Matí del 16 de juliol de 2008

Bassas, si mai arribes a llegir això: bon vent i segueix fent camí… ja saps, allò d’enfilar Itaca…